Calefacció central: qui decideix, com es reparteix i si pots sortir-ne

Cap llei fixa quan s'encenen els radiadors: la data, l'horari i la temperatura els aprova la junta de propietaris. Sí que està regulat el repartiment: entre el 60 % i el 75 % del cost es paga segons el consum de cada habitatge, i els repartidors s'han de llegir en remot abans de l'1 de gener de 2027 (RD 736/2020).

Cada octubre la pregunta arriba a l'administrador en forma de retret, i gairebé sempre amb dues idees equivocades al darrere: ni la data la fixa el Govern ni la decideix qui passa més fred. L'administrador executa el que s'ha acordat, i tot allò que no es vota acaba discutit.

Qui decideix l'encesa i l'horari

La calefacció central és un servei comú, i el seu funcionament s'acorda en junta per majoria simple. A Catalunya s'aplica el llibre cinquè del Codi civil, que compta els vots i les quotes dels propietaris que participen en la votació (article 553-25); al País Valencià i a les Illes, la majoria ordinària de l'article 17.7 de la Llei de propietat horitzontal. Si els estatuts o el reglament de règim interior ja fixen un horari, s'aplica sense tornar-lo a votar. Si no en diuen res, es decideix cada temporada, i un calendari escrit (de l'1 de novembre al 15 d'abril, per exemple) talla la discussió abans que comenci.

El que sosté una decisió és l'acord escrit.

Val la pena votar quatre paràmetres alhora, i no només la data:

• El dia d'encesa i el d'apagada de la temporada
• Les franges horàries, incloses les de cap de setmana
• La temperatura de referència a zones comunes i habitatges
• Qui pot ordenar una encesa anticipada per una onada de fred

Aquest darrer punt és el que estalvia més trucades: si l'acta autoritza el president a avançar l'encesa quan la temperatura cau de cop, ningú no ha de convocar una junta extraordinària al novembre per engegar una caldera. I el manteniment no és opcional: el fa una empresa mantenidora habilitada (article 26 del RITE), abans de la temporada i no el primer dia de fred.

Part fixa i part variable

Des del Reial decret 736/2020, els edificis amb calefacció central han de tenir comptadors individuals o repartidors de costos perquè cada habitatge pagui el que consumeix. En queden fora els edificis de les zones climàtiques α, A i B i les instal·lacions en què mesurar per habitatge no és tècnicament viable o econòmicament rendible; en aquest segon cas, ho certifica l'empresa mantenidora i la comunitat ho presenta a la Generalitat.

El rebut té dues parts. La variable surt de les lectures de cada habitatge i, segons el reial decret, ha de ser entre el 60 % i el 75 % del total; la fixa, per tant, queda entre el 25 % i el 40 % i es reparteix per quota. La xifra exacta la tria la comunitat amb el criteri tècnic del mantenidor. Aquesta part fixa paga el manteniment, les zones comunes i la calor que es perd per les columnes i els forjats, que també escalfa el veí amb totes les vàlvules tancades. Per això el pis buit tot l'hivern rep factura igualment, i explicar-ho abans de votar el repartiment estalvia més d'una impugnació de la liquidació anual.

Nota pràctica: la facturació amb el consum real s'ha de fer com a mínim un cop l'any. Repartir només per quota en un edifici que ja té repartidors és un acord atacable, per molt que «sempre s'hagi fet així».

L'1 de gener de 2027

Els repartidors instal·lats abans del reial decret han de permetre la lectura remota o ser substituïts abans de l'1 de gener de 2027. Queden tres mesos. La Generalitat inspecciona, i les sancions són les de la Llei 18/2014: no instal·lar la comptabilització individual quan és viable és una infracció greu, amb multa de 1.001 a 10.000 euros, i la resta d'incompliments en comptabilització de consums són lleus, de 300 a 1.000 euros (articles 80 i 82).

Una trucada a la mantenidora respon tres preguntes: si els aparells llegeixen en remot, si admeten un mòdul de ràdio o si s'han de canviar. Si cal canviar-los i no era al pressupost, la junta de tardor haurà d'aprovar una derrama.

Aerotèrmia: la majoria que cal

El 22 de març de 2026 va entrar en vigor el Reial decret llei 7/2026, que va reescriure el primer paràgraf de l'article 17.1 de la LPH estatal. La regla ja permetia que un terç dels propietaris que representin un terç de les quotes aprovés, a petició de qualsevol veí, sistemes comuns o privatius d'energies renovables; ara el text diu expressament «incloent-hi l'aerotèrmia i la geotèrmia». Amb aquest acord, qui no hi ha votat a favor no paga la instal·lació ni el manteniment, llevat que més endavant s'hi vulgui connectar pagant la seva part actualitzada. Això val per a les comunitats regides per la LPH, com les valencianes i les balears.

A Catalunya, la instal·lació de sistemes d'energies renovables d'ús comú en elements comuns s'aprova per majoria simple dels propietaris que voten i de les seves quotes, encara que afecti l'estructura o la façana (article 553-25.2.d del Codi civil); la d'ús particular, a petició dels interessats, també per majoria simple (lletra e). La reforma estatal de març no canvia res d'això.

Es pot desconnectar un veí de la calefacció central?

Cap de les dues lleis no regula expressament la desconnexió d'un sol habitatge, així que no hi ha una resposta única.

El que és clar és la part econòmica. A Catalunya, no fer servir un element comú no eximeix de pagar-ne el manteniment, llevat que els estatuts ho diguin per a aquell servei concret (article 553-45.2); amb la LPH, la regla equivalent és l'obligació de contribuir al sosteniment de l'immoble de l'article 9.1.e. Qui deixa de consumir continua pagant la conservació de la caldera i de les columnes.

Suprimir el servei per a tot l'edifici és una altra cosa. Amb la LPH exigeix el vot favorable de tres cinquenes parts dels propietaris que representin tres cinquenes parts de les quotes (article 17.3); a Catalunya, cal comprovar al Codi civil quina majoria correspon abans de portar-ho a votació.

Si algú vol desconnectar-se, el camí amb menys plets és un informe tècnic que acrediti que la instal·lació continua funcionant igual i un acord exprés que fixi què continuarà pagant aquell habitatge, tot a l'acta.

Si només fas una cosa abans de la junta de tardor, truca a la mantenidora i pregunta si els teus repartidors llegeixen en remot. En una comunitat que es gestiona sense administrador, l'acta és tota la xarxa que hi ha, i si la junta serà per videoconferència convé repassar què la fa vàlida. Amb Vecinly, la convocatòria, l'acta i els rebuts de cada habitatge queden al mateix lloc; ho expliquem a la pàgina per a presidents.

Informació actualitzada el setembre de 2026. Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament legal.