Calefacció central: qui decideix, com es reparteix i si pots sortir-ne

Qui decideix el dia que s'encenen els radiadors? La pregunta arriba cada octubre a l'administrador, normalment en forma de retret, i gairebé sempre amb dues respostes equivocades de fons: ni la fixa el Govern ni la decideix qui passa més fred. A Espanya no hi ha cap calendari estatal d'encesa: la data, l'horari i fins i tot la temperatura de consigna els aprova la junta de propietaris, i l'administrador es limita a executar l'acord.

Aquesta llibertat té una contrapartida: tot allò que no es vota acaba discutit. I aquest hivern hi ha un motiu extra per portar la calefacció a l'ordre del dia, perquè hi ha una obligació tècnica amb data de caducitat que enxampa moltes comunitats sense assabentar-se'n.

Qui decideix l'encesa i l'horari

La calefacció central és un servei comú, de manera que el seu règim de funcionament s'acorda en junta amb les majories ordinàries de la gestió de l'edifici. Si els estatuts o el reglament de règim interior ja fixen un horari, s'aplica sense haver de tornar-lo a votar cada any; quan no diuen res (el més habitual), cada temporada es decideix de nou. A la pràctica, la majoria de comunitats encén entre mitjan octubre i primers de novembre, i apaga entre finals d'abril i maig. Però aquest «és el normal» no serveix de defensa quan algú reclama.

El que sosté una decisió és l'acord escrit.

Val la pena votar els quatre paràmetres alhora, i no només la data:

• El dia d'encesa i el d'apagada de la temporada
• Les franges horàries de funcionament, incloses les de cap de setmana
• La temperatura de referència a zones comunes i habitatges
• Qui pot ordenar una encesa anticipada per una onada de fred

Aquest darrer punt és el que estalvia més trucades. Si l'acta autoritza el president o l'administrador a avançar l'encesa davant d'una baixada brusca de temperatura, ningú no ha de convocar una junta extraordinària al novembre per engegar una caldera. I convé recordar que el manteniment de la instal·lació tèrmica és obligatori segons el RITE: la revisió es fa abans de la temporada, no quan la caldera falla el primer dia de fred.

Com es reparteix la despesa entre part fixa i part variable

Des del Reial decret 736/2020, els edificis amb calefacció central han de tenir comptadors individuals o repartidors de costos, de manera que cada habitatge pagui en funció del que realment consumeix. En queden fora els edificis de les zones climàtiques A i B i els casos en què la instal·lació no és tècnicament o econòmicament viable, cosa que s'ha d'acreditar amb un estudi, no donar-se per suposada.

El rebut es parteix llavors en dos: una part variable, calculada amb les lectures de cada habitatge, i una part fixa que es reparteix per coeficient de participació. El criteri del Ministeri per aplicar el reial decret situa la part fixa entre el 25 % i el 40 % del total, i el més estès és un 35 % fix davant d'un 65 % variable. Aquesta part fixa no és cap peatge capriciós: cobreix el manteniment, el consum de zones comunes i, sobretot, la calor que es perd per les columnes i els forjats i que escalfa també el veí que té les vàlvules tancades. Explicar-ho abans d'aprovar el repartiment evita la meitat de les impugnacions de la liquidació anual, perquè el pis buit tot l'hivern rep factura igualment, i hi ha un motiu físic que ho justifica.

Nota pràctica: la facturació amb el consum real s'ha de fer com a mínim un cop l'any. Repartir només per coeficient quan l'edifici ja té repartidors instal·lats és un acord atacable, per molt que «sempre s'hagi fet així».

La data que moltes comunitats no tenen al calendari

Aquí hi ha el detall que convé mirar aquesta temporada. Els sistemes de comptabilització individual ja instal·lats han de permetre la lectura remota o ser substituïts per uns altres que sí que la permetin abans de l'1 de gener de 2027. No és una recomanació: les comunitats autònomes inspeccionen i sancionen, amb multes que es mouen en la forquilla de 1.000 a 10.000 euros segons la gravetat.

Moltes comunitats van instal·lar repartidors fa vuit o deu anys, quan la lectura es feia casa per casa amb un tècnic trucant al timbre. Aquests equips són precisament els que cal revisar. La consulta a l'empresa mantenidora costa una trucada i respon a tres preguntes: si els aparells actuals són de lectura remota, si admeten un mòdul de ràdio o si s'han de canviar.

El moment de fer-ho és ara, amb la junta de tardor al davant. Si cal substituir equips, la partida entra al pressupost de l'exercici següent i es reparteix en quotes ordinàries; si es deixa per a la tardor de 2026, es resol amb una derrama d'urgència i amb els instal·ladors desbordats. La diferència entre les dues opcions són uns quants milers d'euros i una junta tensa.

Es pot desconnectar un veí de la calefacció central?

És la pregunta que més es repeteix i la que pitjor resposta única té. La Llei de propietat horitzontal no regula expressament la desconnexió individual, i les audiències provincials no van totes en la mateixa direcció: algunes admeten que un propietari deixi de consumir si no perjudica el servei, altres exigeixen el vistiplau de la comunitat.

El que sí que està assentat és la part econòmica. Qui es desconnecta continua obligat a les despeses de conservació, reparació i substitució de la instal·lació comuna, perquè la caldera i les columnes segueixen sent elements comuns de l'edifici. Deixar d'utilitzar el servei eximeix del consum, no del sosteniment de l'immoble.

Diferent és suprimir el servei per a tot l'edifici o substituir-lo per sistemes individuals: això és la supressió d'un servei comú d'interès general i exigeix el vot favorable de tres cinquenes parts dels propietaris que representin tres cinquenes parts de les quotes. A Catalunya, on el règim de la propietat horitzontal és el del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, cal comprovar quina majoria exigeix la norma catalana abans de portar l'acord a votació.

Si algú es planteja desconnectar-se, el camí que genera menys plets és sempre el mateix: informe tècnic que acrediti que la instal·lació continua funcionant igual, acord exprés en junta que fixi què seguirà pagant aquest habitatge, i tot plegat a l'acta. Sense aquest tràmit, el veí que talla pel seu compte acostuma a acabar reconnectant i pagant les costes.

Si només fas una cosa abans de la junta de tardor, truca a la mantenidora i pregunta si els teus repartidors llegeixen en remot. El calendari, les franges i el repartiment es voten i queden a l'acta; qui vulgui sortir-ne, que vingui amb el seu informe. En una comunitat que es gestiona sense administrador, aquesta acta és tota la xarxa que hi ha.

Informació actualitzada. Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament legal.