Tornar al Blog
Legal7 min

El grup de WhatsApp de la comunitat: què pots fer i què no

Quaranta-set membres, dos-cents missatges en un dia de degoteig i cap decisió vàlida. On és el límit legal del grup de veïns i com evitar-te el disgust.

El grup de WhatsApp de la comunitat: què pots fer i què no
Imatge generada amb IA

Quaranta-set membres, dos-cents missatges en un dia de degoteig i una enquesta improvisada per decidir si es canvia la porta del portal. El grup de WhatsApp és alhora el lloc on s'assabenta tot l'edifici i l'únic on no es pot decidir res.

Val la pena tenir-ho clar abans del pròxim conflicte: cap acord pres en un grup de missatgeria obliga la comunitat. Per a això hi ha la junta, amb la seva convocatòria i la seva acta. El que sí que pot tenir conseqüències és el contrari: que el grup es converteixi en el canal pel qual la comunitat s'organitza, perquè en aquell moment deixa de ser una xerrada entre veïns i entra de ple en el Reglament general de protecció de dades. I qui en respon aleshores no és qui va crear el grup, sinó la comunitat sencera.

Un grup de veïns no és el mateix que un canal de la comunitat

El Reglament no s'aplica al que una persona fa en l'àmbit personal o domèstic, i el seu considerant 18 hi inclou expressament l'activitat a xarxes socials i missatgeria quan es mou en aquest terreny. Un grup de veïns que s'avisen que hi ha obres al portal o que es deixen un trepant cau dins d'aquesta excepció domèstica. El problema és que aquesta excepció s'interpreta de manera estricta: hi pesa la mida del grup, la relació real entre qui el forma i, sobretot, si al darrere hi ha una finalitat de gestió. El dia que l'administrador crea el grup, o el president l'utilitza per passar l'estat de les quotes, avisar de la pròxima junta o coordinar els proveïdors, ja no és una conversa privada: és un tractament de dades fet per gestionar l'edifici.

A partir d'aquí la comunitat és responsable del tractament amb tot el que això implica: base jurídica, informació als veïns, límits en allò que es publica i capacitat de demostrar que s'ha fet bé. No cal cobrar-ne res ni tenir ànim de lucre; n'hi ha prou que la finalitat sigui la gestió.

Afegir un veí al grup ja és tractar-ne les dades

Ficar algú al grup vol dir ensenyar el seu número de telèfon (i sovint el seu nom i la seva foto) a quaranta-sis persones més, algunes de les quals només són els veïns de l'escala. Diverses autoritats europees de protecció de dades han estat taxatives: fer-ho sense el consentiment de la persona interessada és un tractament il·lícit, i que el número consti a la llista de la comunitat no autoritza a difondre'l.

D'aquí en surten dues regles incòmodes però senzilles.

Ningú pot ser obligat a entrar al grup, i ningú que en surti pot quedar pitjor informat per això: si la comunicació oficial viatja només per WhatsApp, el veí que no hi és perd informació a la qual té dret.

Hi ha, a més, una llista curta de coses que no haurien d'aparèixer mai en un grup de veïns:

  • Noms o pisos de qui deu quotes, amb la xifra al costat o sense
  • Actes i certificats sencers, que porten dades personals de tot l'edifici
  • Fotos o vídeos de veïns, visites o matrícules, encara que sigui per "documentar" alguna cosa
  • Baixes, comunicats mèdics o incidències laborals del porter o del personal de neteja
  • Telèfons i correus de tercers (proveïdors inclosos) passats sense el seu permís

Nota legal: les sancions del Reglament arriben fins a 20 milions d'euros o el 4 % del volum de negoci, xifres pensades per a grans empreses i que cap comunitat no veurà. El realista és una reclamació d'un veí davant l'autoritat del seu país, amb requeriment, publicitat interna i una multa modesta però real. El disgust no és la quantia: és que qui respon és la comunitat, és a dir, tothom.

El que es decideix al grup no s'ha decidit

Aquí és on més gent es posa les mans al cap. Una votació per emojis pot reunir trenta veïns a favor de canviar la porta, però no aprova ni la despesa ni la derrama: els acords exigeixen una junta convocada en la forma i amb l'antelació que marca la llei de cada país, i una acta que els reculli. Sense això no hi ha acord per impugnar, perquè no hi ha acord.

El mateix val en l'altra direcció. Una convocatòria enviada pel grup no substitueix la notificació formal, i un veí que no la rebi pel canal degut té un argument servit per tombar el que s'ha aprovat. Convocar bé costa una tarda; repetir una junta anul·lada costa un trimestre.

El truc que aplica qualsevol administrador amb ofici és no respondre mai una reclamació al grup. Si un veí demana per WhatsApp que se li revisi la quota, la resposta se li dona per escrit i pel canal formal, amb constància d'enviament. Contestar al fil té dos efectes garantits: es perd en el scroll i es converteix en captura de pantalla en el pitjor moment possible.

Com quedar-te amb el bo del grup i no amb el problema

La solució no és prohibir el WhatsApp, que a més és impossible. És separar les dues coses que avui estan barrejades: la conversa entre veïns i la gestió de la comunitat.

Un repartiment que funciona en edificis de qualsevol mida:

  • El grup social continua existint, sense dades de ningú i sense fingir que decideix res
  • Els avisos de la comunitat surten per un canal on només publica qui administra
  • Convocatòries, actes, quotes i reclamacions viatgen pel canal formal, amb acusament
  • Cada veí rep allò que li pertoca sense que el seu telèfon circuli per l'edifici

Aquest últim punt és el que sol decidir el canvi: en una eina de gestió com Vecinly cada assumpte té el seu fil i el seu registre, i ningú no necessita saber el número de ningú per estar informat. És el que un grup de missatgeria no pot donar per disseny, perquè la seva moneda de canvi és justament el número de telèfon.

Una convocatòria impresa i un acusament de recepció sobre una taula de fusta, al costat d'un mòbil en silenci
Cada cosa pel seu canal: el que obliga viatja per escrit i deixa constància.

El grup de veïns no és l'enemic: és un canal excel·lent per al que serveix, que és avisar que ha arribat un paquet o que l'ascensor està aturat. Deixa de ser-ho quan se li demana que faci de junta, de tauler i d'arxiu alhora. Aleshores només produeix dues coses: decisions que no valen i dades personals corrent per on no toca.

Informació actualitzada. Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament legal.

Què es pot publicar al grup de WhatsApp de veïns, per què els seus acords no valen i com complir el RGPD sense quedar-te sense canal. Guia pràctica.

Compartir article:

Disponible en 11 idiomes

Prova la plataforma especialitzada per a la teva comunitat

Organitza el manteniment, comunicació i gestió de forma senzilla.