Carregador de cotxe elèctric al garatge: què hi pot dir la comunitat
El veí que estrena cotxe elèctric ja no necessita el permís de la junta a gairebé cap país. Què ha de comunicar, què pot aturar la comunitat i qui paga.
A Catalunya, per posar un punt de recàrrega a la plaça pròpia no cal acord de la junta: n'hi ha prou d'enviar a la presidència o a l'administració el projecte tècnic amb trenta dies d'antelació (art. 553-36.3 CCCat). La comunitat només pot proposar una alternativa raonable, i si no l'executa en dos mesos, el propietari instal·la la seva.
Un allargador que baixa des de l'endoll de la llum del garatge fins a la plaça 14 no és un punt de recàrrega: és la factura de tota la comunitat carregant el cotxe d'un veí. L'escena es repeteix en edificis de tot Europa, i gairebé sempre pel mateix malentès. El propietari creu que necessita el permís de la junta i no s'atreveix a demanar-lo; la comunitat creu que l'hi pot negar. A la majoria de països europeus, instal·lar un carregador a la plaça pròpia s'ha convertit en un dret del propietari, i la comunitat passa de decidir si es fa a comprovar com es fa. El que canvia d'un país a l'altre és el procediment: en uns n'hi ha prou d'avisar, en d'altres el silenci equival a acceptar i en uns quants encara cal un acord.
El que exigeix Europa i el que encara ha d'arribar
La directiva europea d'eficiència energètica dels edificis, la Directiva (UE) 2024/1275, dedica l'article 14 a la recàrrega. Té dues parts que convé no confondre.
La primera s'adreça als edificis nous i a les reformes importants. Un edifici d'habitatges amb més de tres places d'aparcament ha de tenir precablejades almenys el 50 % de les places i canalitzacions a la resta, de manera que el carregador de demà no obligui a picar parets. Als edificis nous, a més, hi ha d'haver almenys un punt de recàrrega instal·lat.
La segona afecta els edificis que ja existeixen: obliga els Estats a eliminar els obstacles que impedeixen a propietaris i llogaters instal·lar un punt de recàrrega en un edifici d'habitatges i a simplificar el procediment. El termini per incorporar-ho a la llei nacional va acabar el 29 de maig de 2026, però no tots els països ho han fet, i diversos ja tenien la seva pròpia regla d'abans.
País per país: avisar, esperar o demanar permís
La taula resumeix la regla general per a un carregador d'ús privat a la plaça de garatge del mateix propietari. Les majories, els terminis exactes i les excepcions són a la norma citada.
| País | Què fa el propietari | Què pot fer la comunitat | Norma |
|---|---|---|---|
| Espanya (excepte Catalunya) | Comunicar-ho a la comunitat abans d'instal·lar | No ho pot impedir ni sotmetre a votació | Ley de Propiedad Horizontal, art. 17.5 |
| Catalunya | Enviar el projecte tècnic a la presidència o a l'administració 30 dies abans i, en acabar, el certificat | Proposar en aquests 30 dies una alternativa raonable; si no l'executa en dos mesos, el propietari instal·la | Codi civil de Catalunya, art. 553-36.3 |
| Andorra | Portar el cablejat per zones comunes fins als comptadors, amb subcomptador | La llei no li dona cap via per oposar-s'hi | Llei 12/2004, art. 8.1, en la redacció de la Llei 4/2016 |
| França | Carta certificada a l'administrador de finques amb la descripció i l'esquema de l'obra | Oposar-s'hi només davant el jutge, en tres mesos i per un motiu seriós i legítim | Code de la construction, L113-16 i R113-8 |
| Bèlgica | Carta certificada almenys dos mesos abans de començar | Oposar-s'hi en aquests dos mesos si acredita un interès legítim | Codi Civil, llibre 3, art. 3.82 |
| Alemanya | Exigir a la comunitat que autoritzi l'obra | Decidir com es fa, no si es fa | WEG, §20.2 i §21.1 |
| Àustria | Notificar a tots els propietaris una càrrega lenta | Oposar-s'hi per escrit en dos mesos; si calla, consent | WEG 2002, §16 |
| Itàlia | Demanar-ho per escrit a la comunitat | Aprovar-ho en junta; si ho denega o no respon en tres mesos, el propietari pot instal·lar | DL 83/2012, art. 17-quinquies |
| Portugal | Avisar per escrit amb 30 dies d'antelació si l'obra passa per zones comunes | Oposar-s'hi en 30 dies, per majoria del valor de l'edifici i només per motius taxats | Decreto-Lei 93/2025, art. 23 |
| Països Baixos | Amb el reglament model del 2017, notificar-ho a la junta directiva; amb reglaments anteriors, demanar l'acord de l'assemblea | Amb el model del 2017 no cal acord; amb reglaments anteriors, decideix l'assemblea | Modelreglement 2017, art. 28 |
| Dinamarca | Avisar la comunitat amb almenys tres mesos d'antelació | Negar-s'hi només per motius taxats; pot exigir una garantia per a la retirada | Ejerlejlighedsloven, §§ 4 a–4 d |
| Irlanda | Adreçar-se a l'owners' management company, que és qui instal·la la xarxa de recàrrega de l'edifici | Decidir si instal·la aquesta xarxa, amb ajuda pública del 80 % del cost | SEAI, Apartment Charger Grant |
Els motius que permeten a la comunitat aturar la instal·lació s'assemblen molt d'un país a l'altre: que ja hi hagi una infraestructura comuna adequada o que estigui aprovada, un risc real per a la seguretat, que el cablejat malmeti elements comuns o que el carregador envaeixi zones de pas. Dinamarca, per exemple, permet rebutjar-lo en places no assignades quan ja n'hi ha un per cada deu; Portugal, quan la comunitat n'instal·la un de comú amb el mateix servei en 90 dies. Que "a la junta no li sembla bé" no figura en cap llista.
Els Països Baixos són a mig camí: el Govern ha sotmès a consulta pública una llei que substituirà el permís per una simple notificació a la junta directiva, també a les places comunes, però mentre no s'aprovi mana el reglament de cada comunitat.
Qui paga l'obra i qui paga la llum
Aquí les lleis coincideixen gairebé sense excepció: el carregador el paga qui l'instal·la. L'obra, l'equip, el cablejat des del comptador i, quan arribi el moment, la retirada i la reparació del que s'hagi tocat. Espanya i França ho diuen expressament; Alemanya ho formula com a regla general per a qualsevol obra que beneficia un sol propietari, i Dinamarca hi afegeix la responsabilitat pels danys.
La llum, igual. La manera neta és estirar la línia des del comptador del mateix habitatge o instal·lar un comptador propi per a la plaça; Andorra ho exigeix expressament, amb un dispositiu secundari que mesuri el consum del carregador. Qualsevol arranjament en què el carregador pengi del quadre de les zones comunes, encara que sigui amb la promesa de "ja ho calcularem", acaba en una discussió a la junta de comptes, i a Andorra aquesta junta té les seves pròpies regles de convocatòria i celebració.
Convé revisar també l'assegurança. La pòlissa de la comunitat cobreix l'edifici, no el carregador d'un veí, i un incendi en un garatge afecta tots els cotxes aparcats. Demanar a l'instal·lador el certificat de la instal·lació i comunicar-ho a l'assegurança pròpia costa poc.
Què ha de portar l'avís perquè ningú no el pugui tombar
Allà on la llei només demana comunicar-ho, l'avís és precisament el que la comunitat podrà discutir després, i un avís vague dona peu a barallar-se pel procediment encara que la instal·lació sigui impecable. Un avís ben fet inclou:
- La plaça afectada i el recorregut exacte del cablejat per les zones comunes
- L'esquema o la memòria tècnica de l'instal·lador autoritzat
- De quin comptador surt l'energia i com es mesura el consum
- La data prevista d'inici i la durada de l'obra
- El compromís d'assumir el cost, el manteniment i la retirada
I sempre per escrit, amb constància de la data de recepció. A Catalunya, França, Bèlgica i Portugal és imprescindible: els terminis de la comunitat comencen a comptar des que rep el projecte o la carta, i sense prova de la data no hi ha termini que valgui. En una comunitat sense administrador el projecte arriba a la presidència, que l'hauria d'arxivar amb la data d'entrada.
Quan el cinquè veí també vol carregador
El primer carregador gairebé mai no és el problema. Ho és el cinquè, quan la potència contractada de l'edifici no dona per a tots alhora. Aleshores la solució individual deixa de tenir sentit i la comunitat s'hauria de plantejar una instal·lació col·lectiva: una preinstal·lació comuna amb gestió de càrrega, a la qual cada veí es connecta quan ho necessita.
Aquesta decisió sí que passa per la junta, però amb majories pensades perquè no es pugui bloquejar. A Catalunya, la instal·lació general de punts de recàrrega s'aprova per majoria simple dels propietaris que voten, que alhora ha de representar la majoria simple de les quotes (art. 553-25.2.c CCCat); a França equipar les places amb punts de recàrrega s'aprova per majoria simple, i a Alemanya l'obra s'acorda per majoria simple encara que repartir el cost entre tothom exigeixi dos terços dels vots i la meitat de les quotes. Si a Alemanya només surt per majoria simple, paguen els qui hi han votat a favor, i qui hi ha votat en contra s'hi pot connectar més endavant pagant una compensació (§21 WEG).
És una conversa que va millor amb dades que amb opinions: quantes places hi ha, quants veïns tenen o pensen tenir cotxe elèctric i quina potència admet l'escomesa. A Vecinly les peticions dels veïns queden registrades amb la seva data, i una enquesta abans de la junta dona una xifra per discutir en lloc d'un "jo crec que ningú no el farà servir".
La comunitat em pot prohibir instal·lar un carregador a la meva plaça de garatge?
A la majoria de països, no. Espanya, Andorra, França, Bèlgica, Alemanya, Àustria, Portugal i Dinamarca reconeixen el dret del propietari; a la resta d'Espanya i a Andorra la llei no preveu oposició, i als altres la comunitat només ho pot aturar per motius concrets, com la seguretat o que ja hi hagi una infraestructura comuna. A Catalunya pot proposar en 30 dies una alternativa raonable, però si no l'executa en dos mesos el propietari instal·la la seva. A Itàlia ho pot denegar en junta, però si ho fa o no respon en tres mesos el propietari el pot instal·lar a càrrec seu. A Irlanda el camí és la management company de l'edifici, i als Països Baixos depèn del reglament.
S'ha de votar en junta?
A Catalunya n'hi ha prou d'enviar el projecte tècnic amb trenta dies d'antelació, i a la resta d'Espanya, de comunicar-ho a la comunitat abans de començar. A França, Bèlgica, Àustria i Dinamarca tampoc no hi ha votació: es notifica i la comunitat té un termini per oposar-s'hi, o motius taxats per negar-s'hi; a Portugal la comunitat només vota si s'hi vol oposar. A Itàlia la decisió correspon a la junta, a Irlanda a la management company, i als Països Baixos a l'assemblea, llevat que el reglament segueixi el model del 2017.
Qui paga la instal·lació i l'electricitat del carregador?
El propietari que l'instal·la: l'obra, l'equip i el consum, que el més net és mesurar amb el seu propi comptador o amb un subcomptador. Espanya, França, Portugal, Alemanya i Dinamarca ho diuen expressament.
Puc carregar el cotxe en un endoll normal del garatge?
No sense un acord de la comunitat. Aquest endoll està connectat al subministrament de les zones comunes, de manera que l'energia la paguen tots els propietaris. A més, un endoll domèstic no està pensat per suportar hores de càrrega contínua.
El carregador al garatge ha passat en pocs anys de ser un favor que es demanava a la junta a ser una obra que el propietari comunica i paga. A la comunitat li queda exigir que es faci bé: per escrit, amb instal·lador autoritzat, amb comptador propi i sense carregar la factura a ningú més. I, abans que arribi el cinquè cotxe, posar la instal·lació comuna a l'ordre del dia.
Informació actualitzada el setembre del 2026. Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament legal.
Disponible en 11 idiomes
Continua llegint
Prova la plataforma especialitzada per a la teva comunitat
Organitza el manteniment, comunicació i gestió de forma senzilla.