Pla Renova: com una comunitat de propietaris demana els ajuts

Una comunitat de vuit pisos aprova el canvi de la fusteria exterior i el rehabilitat de la façana. Pressupost: cent-vint mil euros. El president ha llegit que hi ha ajuts públics i tothom vota que sí amb aquesta idea al cap. Al despatx del banc arriba la sorpresa: la subvenció no entra a la caixa de la comunitat fins que l'obra estigui acabada i les factures pagades.

Aquest és el punt que més plans de finançament trenca, i convé entendre'l abans de votar res. El programa d'ajuts creat per la Llei 16/2022 i desplegat pel reglament aprovat pel Decret 100/2025 funciona a fons perdut, sí, però a posteriori: es reconeix un percentatge de la despesa, fixat a cada convocatòria segons el tipus d'actuació, i es paga un cop verificat el pagament de les factures. Mentre l'obra avança, els diners són de la comunitat, i el pla financer s'ha de muntar comptant amb això des del primer dia.

Què cobreix i qui el pot demanar

El Pla Renova impulsa la rehabilitació del parc immobiliari existent, la millora de l'eficiència energètica dels edificis i l'ús de les energies renovables. Dit d'una altra manera: la mena d'obra que una comunitat de propietaris ajorna any rere any perquè ningú no vol proposar la derrama.

Poden demanar-lo tant els propietaris a títol individual com les comunitats de propietaris, i hi ha bonificacions específiques per als immobles destinats al mercat de lloguer. Cada convocatòria detalla les actuacions elegibles i els imports màxims per tipus d'obra, de manera que la primera lectura útil no és la de la llei, sinó la de la convocatòria vigent.

L'ordre importa: la sol·licitud es presenta abans de començar l'obra. Una comunitat que encarrega els treballs al setembre i descobreix el programa al gener ha perdut l'ajut d'aquell any sencer.

El detall que canvia el pla financer

Com que la subvenció arriba al final, la comunitat ha de posar tots els diners al davant. Aquí el programa ofereix la seva peça més útil i menys coneguda: préstecs preferents avalats pel Govern que poden cobrir fins al 100 % del pressupost de l'obra.

Aquest aval és el que fa viable una rehabilitació que d'una altra manera exigiria una derrama immediata i simultània a tots els veïns. Per als crèdits que superen els 15.000 euros es manté l'obligació de constituir una garantia hipotecària a favor del Govern, cosa que la junta ha de conèixer i aprovar amb tota la informació al davant.

Nota pràctica: convé demanar al banc una simulació amb dues hipòtesis, amb ajut i sense. Si l'obra només és sostenible comptant amb la subvenció, la comunitat està assumint un risc que ha de constar a l'acta.

Què ha d'aprovar la junta abans de demanar-lo

La sol·licitud és un tràmit administratiu, però al darrere hi ha decisions que només pot prendre la junta de propietaris. Val la pena portar-les totes a la mateixa reunió i deixar-les escrites amb detall:

• L'aprovació de l'obra i del pressupost concret, amb el contractista escollit
• La forma de finançament: fons de reserva, derrama, préstec avalat o combinació
• La delegació expressa en el president o l'administrador per signar la sol·licitud i el préstec
• El calendari previst d'execució i el compromís de conservar totes les factures

Aquest darrer punt sembla menor i no ho és. L'ajut es liquida contra factures pagades: una obra ben feta amb la documentació desordenada acaba cobrant menys del que li tocava, o cobrant tard.

La documentació que ha d'aportar una comunitat

Quan qui sol·licita l'ajut és una comunitat de propietaris, cal presentar l'escriptura de divisió horitzontal de l'immoble juntament amb un certificat de l'administrador de la comunitat que acrediti la identitat de cada propietari dels habitatges i locals que la componen.

Per a una comunitat que funciona amb ordre, això és una tarda de feina. Per a una que no ha actualitzat mai el llistat de propietaris després de les últimes compravendes, són setmanes. És el motiu més freqüent pel qual un expedient es queda a mig camí.

Aprofiteu-ho per posar al dia el que ja hauríeu de tenir: el llibre d'actes, el registre de propietaris i les notificacions, que a Andorra tomben més acords que cap altra cosa.

Quan s'ha de començar a preparar

La convocatòria és anual i s'obre a l'inici de l'any: la del 2026 es va publicar el 18 de març. Això vol dir que la feina real de la comunitat és de tardor i hivern (demanar pressupostos, comparar-los, convocar la junta i aprovar el finançament) per arribar amb l'expedient llest quan s'obri el termini. Una comunitat que comença a moure's el mateix mes de la convocatòria arriba tard, perquè entre demanar tres pressupostos seriosos i celebrar una junta ben convocada passen fàcilment sis setmanes, i cap d'aquestes sis setmanes no es pot comprimir per molta pressa que hi hagi.

Comenceu per la junta. La resta ve sola.

El Pla Renova no és complicat, però sí exigent amb l'ordre: primer la decisió de la junta, després la sol·licitud, després l'obra i al final el cobrament. Prepareu els pressupostos abans de Nadal, porteu el finançament complet a la junta i deixeu-ho tot a l'acta amb la delegació de signatura inclosa.

Informació actualitzada a la data de publicació. Aquest article té caràcter informatiu i no constitueix assessorament legal.